La contaminació.

LA CONTAMINACIÓ

Què és la contaminació?

La contaminació és l' alteració de les propietats d' un medi per incorporació, generalment deguda a l'acció directa o indirecta de l' home, de materials que introdueixen modificacions de l' estructura i la funció dels ecosistemes afectats.

Per tant podem dir que la contaminació altera el medi físic. Aquesta contaminació la causa principalment l' home.

Activitats humanes que contaminen:

1. Tala excesiva dels boscos.
2. Tirar fems al terra.
3. Tirar deixalles a la mar.
4. Poc ús del transport públic.
5. No es recicla.

Què podem fer per reduir la contaminació?

- Tirar els fems als diferents contenidors que hi ha a les ciutats i pobles.
- Cada fems té el seu propi contenedor. Hem de respectar-ho.
- Utilitzar molt més el transport públic o compartir els cotxes si anam al mateix lloc.
- Aprofitar bé el material.

Les relacions entre els diferents éssers vius de la mateixa espècie.

Les relacions entre els éssers vius de la MATEIXA ESPÈCIE. 

Hi ha éssers vius que es reuneixen per poder defensar-se d' altres animals, per poder reproduir-se... Com per exemple els peixos, les aus, els mamífers... Això són AGRUPACIONS.

Hi ha altres éssers vius que van en grups organitzats ja que cada un d' ells té la seva funció. Com per exemple les abelles. Hi ha una abella reina, els abellots i els obrers. Això són SOCIETATS. 

Hem de protegir el planeta

PER QUÈ HEM DE PROTEGIR EL PLANETA?

Com hem vist, el desenvolupament de l' espècie humana provoca danys molt greus a la Terra.

Si seguim així, en un futur pròxim tindrem un planeta quasi sense recursos, amb molt poca diversitat, sense espais naturals i sense possibilitat de recuperació..., i no sobreviurem. Per aquesta raó, és necessari prendre una sèrie de mesures.

MESURES PER PROTEGIR EL PLANETA.

Per protegir el planeta és necessari:

-Explotar els recursos de manera racional.

És necessari explotar els recursos naturals de manera que doni temps perquè es regenerin. Per exemple, cal deixar que els peixos creixin i es reprodueixin abans de pescar-los.

- Protegir amb lleis els espais naturals.

Els espais protegits són aquells en què estan prohibides totes les activitats humanes que puguin alterar-los, com per exemple construir, caçar, abocar residus...

Hi ha diverses categories de protecció per als espais naturals, amb les quals s' intenta preservar ecosistemes o éssers vius que poden desaparèixer; paisatges d' una bellesa especial, activitats humanes tradicionals i respectuoses amb el medi.

- Protegir i recuperar les espècies en perill d' extinció.

Per evitar que les espècies s' extingeixin, es prohibeix caçar-les o recol·lectar-les, es protegeixen els ecosistemes en què habiten, es crien en zoològics i es reintrodueixen en àrees de les quals havien desaparegut.

- Reduir la contaminació. 

A fi de contaminar menys, molts països intenten, per exemple:

           ·Substituir els combustibles, que emeten gasos perjudicials, per fonts d' energia més netes, com                 ara l' eòlica o la solar.

          · Obligar les indústries i la població a emetre menys substàncies contaminants i a generar menys                 residus.

          · Fomentar l' estalvi de materials i d' energia.

          · Netejar les aigües residuals abans de tornar-les al medi.

Alteram els ecosistemes. Per què? Com?

PER QUÈ ALTERAM ELS ECOSISTEMES?

Les nostres activitats alteren els ecosistemes per 3 raons:

- Perquè sobreexplotam els recursos naturals.

Sobreexplotar els recursos naturals és extreure´ls del medi més de pressa del que tarden en regenerar-se. Per exemple, quan pescam una gran quantitat de peixos sense donar temps perquè es reprodueixen i es recuperin les poblacions. 

- Perquè ocupam i destruïm el medi ambient. 

La nostra població creixent fa que ocupen extensions de terreny que abans eren espais amb ecosistemes naturals. Per exemple, substituïm els boscos per cultius, per terres de pasturatge, per ciutats, per carreteres...

- Perquè contaminam.

Generam residus que tiram al medi natural i que són perjudicials. Per exemple:

        · Contaminam l' aire amb els gasos procedents dels motors, dels cotxes, de les indústries...

        · Contaminam rius, llacs i mars amb les aigües residuals dels claveguerams de les ciutats, amb                     substàncies de les indústries, amb el petroli que vessen alguns vaixells (marees negres)...

        · Contaminam el sòl amb els insecticides i els adobs químics que utilitzam en els cultius, amb els fems           de les ciutats, amb els residus de les indústries...

QUÈ FEIM PER ALTERAR ELS ECOSISTEMES?

Les accions anteriors tenen efectes negatius, com per exemple:

La pèrdua de la biodiversitat.

Ja hem provocat l' extinció, és a dir, la desaparició, de nombroses espècies d' éssers vius. Moltes altres estan en perill d' extinció perquè les hem sobreexplotat o perquè hem destruït els ecosistemes que ocupaven.

La pèrdua d' espais naturals.

Destruïm ecosistemes molt valuosos, com ara les selves tropicals. Cada vegada resulta més difícil trobar llocs que no estiguin afectats per l' acció humana.

El canvi climàtic.

Molts de científics creuen que la contaminació de l' atmosfera és la causa que els climes de la Terra estiguin canviant de manera anormal. 

El nostre paper en els ecosistemes

Què obtenim els humans d'un ecosistema?

Utilitzam els recursos naturals

Els éssers humans som una més entre els millions d'espécies que poblen la Terra, i a més, som la única espécie que pot viure en qualsevol lloc de la terra.

Els éssers humans som consumidors en tots els ecosistemes que habitam. D'aquests obtenim essers vius, minerals, energia, espai,... Deim que utilitzam els recursos naturals.

Els recursos naturals són tot allò que les persones podem obtenir dels ecosistemes i que consumim per tal de realitzar les nostres activitats.

El nostre paper en el ecosistema ha anat canviant al llarg del temps...

• Societats de caçadors i de recol·lectors: en les primeres societats prehistòriques utilitzàvem molts pocs recursos naturals i donava temps perquè es regenerassin. El nostre efecte sobre la Terra era quasi nul.

• Societats de agricultors i ramaders: amb el desenvolupament de la agricultura i la ramaderia, la població començà a créixer. Es van crear pobles i ciutats. Els nostres efectes en els ecosistemes va ser més gran, però es podien reparar.

• Societats insdustrials. Actualment, la població humana viu a tot el planeta. La quantitat de recursos humans que consumim s'ha multiplicat. Hem ideat tècniques diverses que ens permeyen extreure aquests recursos en grans quantitats.

Utilitzem tan ràpidament els recursos naturals que no dóna temps perquè es regenerin. Estam provocant danys irreparables en els ecosistemes.

Relacions entre essers vius

LES RELACIONS EN L' ECOSISTEMA

A més de les relacions alimentàries, els éssers vius d'un ecosistema estableixen moltes més relacions amb els organismes de la mateixa espècie i d'altres espècies diferents.

RELACIONS ENTRE ÉSSERS VIUS DE LA MATEIXA ESPÈCIES

Hi podem diferenciar les agrupacions i les societats.

Agrupacions

En les agrupacions, es reuneixen nombrosos individus per tal de defensar-se dels depredadors, reproduir-se...

Per exemple, els peixos formen grups anomenats bancs; les aus, bandades; els mamífers, ramats i manades.

Societats

Les societats són grups organtizats, amb individus de diversos tipus que s' especialitzen en la realtizació de diverses funcions. Per exemple, les abelles formen societats amb tres tipus d' individus:

             · La reina, que és l' única femella que es reprodueix i pon ous.

             · Els abellots, que són els mascles i fecunden la reina.

             · Les obreres, que són femelles que no es reprodueixen. S' encarreguen d' aconseguir aliments,                      tenir cura de les cries, defensar el grup...

RELACIONS ENTRE ÉSSERS VIUS D'ESPÈCIES DIFERENTS

En destacam tres: parasitisme, mutualisme i comensalisme. 

PARASITISME

La relació s' estableix entre individus de dues espècies; l' un (el paràsit) es beneficia de la relació i l' altre en surt perjudicat. Per exemple, la paparra és un paràsit que pica els mamífers per tal d' alimentar-se de la sang d' aquests; en fer-ho, els origina molèsties.

COMENSALISME

Dos éssers vius viuen junts: l' un surt beneficiat, però l' altre no obté ni avantatges ni perjudicis. Per exemple, algunes orquídies viuen sobre arbres grans de la selva per tal d' arribar a la llum. L' arbre no obté benefici ni sofreix cap dany.

MUTUALISME

En aquesta relació, els dos éssers surten beneficiats. Per exemple, el peix pallasso viu protegit entre els tentacles verinosos de l' anemone, uns tentacles que no l' afecten. L' anemone es beneficia de la relació perquè s' alimenta de les restes de menjar que deixa el peix.

Les relacions alimentàries en l' ecosistema.

COM S' ALIMENTEN ELS ÉSSERS VIUS DELS ECOSISTEMES?

En un ecosistema, uns éssers vius s' alimenten dels altres. Entre ells s' estableixen relacions alimentàries.

Segons com s' alimenten i quines siguin les relacions alimentàries, els éssers vius d' un ecosistema es poden classificar en PRODUCTORS, CONSUMIDORS i DESCOMPONEDORS.

ELS PRODUCTORS

Són els organismes autòtrofs; és a dir, éssers vius, com ara les plantes, les algues i alguns bacteris, que fabriquen el seu aliment a partir de substàncies, com per exemple el diòxid de carboni, l' aigua i els minerals.

Com que són els únics capaços de fabricar aliments, els productors són la base de l' alimentació de tot l' ecosistema.

ELS  CONSUMIDORS

Són els organismes heteròtrofs que s' alimenten d' uns altres éssers vius. Poden ser:

- Fitòfags: si s' alimenten només de plantes o algues.

- Carnívors o depredadors: si s' alimenten d' animals, als quals han d caçar.

- Omnívors: si s' alimenten tant de plantes com d' animals.

- Carronyaires: si s' alimenten de cadàvers d'animals.

Són organismes consumidors els animals i alguns protoctists, com per exemple, les amebes.

ELS DESCOMPONEDORS

Són organismes heteròtrofs que s' alimenten descomponent restes d' éssers vius. En descompondre'ls, obtenen:

- Substàncies, que absorbeixen i utilitzen per alimentar-se.

- Minerals, aigua i gasos, que queden en el medi i que els productors utilitzen per a fabricar els seus aliments.

Són organismes descomponedors els fongs i molts de bacteris.